El crèdit és la moneda de la Universitat. Intangible, però amb una cotització estable a través dels temps. A vegades llueix més, a vegades menys, segons l’oferta extramurs i la categoria del sistema productiu. El crèdit també és la mesura de quantitat que paguen els estudiants en el kilo de mátrícula, però ara no em referesc a eixe crèdit sinó a l’altre. Al que comporta valor simbòlic i efecte potencialment multiplicador en la renda del dipositari. Titulacions i diplomatures comporten crèdits. La Universitat, per tant, acredita. Quan el subjete, presumtament format, travessa la frontera del campus amb els títols sota el braç (si i només si ha passat prèviament per caixa a fi d’abonar els drets), convalida el crèdit a l’esfera professional. O bé inaugura l’etapa del descrèdit. Algunes activitats associen episodis de descrèdit a sancions, bé perquè la calamitat ha sigut majúscula, o perquè els damnificats han aconseguit véncer la resistència del corporativisme col·legial. A la fi, però, hi ha càstig associat al descrèdit. Per exemple, quan un metge amputa una cama en lloc d’extirpar l’apèndix com s’havia diagnosticat. O quan un aprenent de Calatrava deixa l’obra com la penúltima seqüència del pont sobre el riu Kwai. O quan un jutge s’en passa 23 carrers (si se’n passa només tres ò quatre, probablement li posaran una medalla o l’ascendiran). El descrèdit, però, continua sent una qüestió que demana regulació estricta i general. No sols per la necessitat de fer justícia i compensar els danys, sinó perquè la institució acadèmica recuperaria el crèdit malbaratat pels titulats poc escrupolosos. Però heus ací que la Universitat mai no s’ha preocupat per la solidesa de la pròpia imatge, quan els titulats la fan malbé. Exemple: polític A treu pit a la candidatura dient que és doctor o llicenciat en Dret. Això és crèdit. Polític A provoca amb la seua gestió més danys que un huracà. ¿Manté el crèdit universitari? I tant! Hi ha solució? Sí. Quina? Aplique’s un sistema a l’estil del joc de l’oca o del carnet per punts en la conducció, amb penalitzacions graduades en funció de la infracció o insolvència desmostrada. De manera que un catedràtic podria recular fins a la casella de doctor, el doctor a la de llicenciat i així succesivament.
Pregunta: alguns dels candidats té alguna proposta en la recàmara? Perquè en els programes no he trobat cap referència explícita a aquest sistema de crèdits i descrèdits… No, Bolònia tampoc explica res.